En aquell moment va estar 9 anys estudiant la llengua llatina i l'àrab, per dur a terme la seva "missió" a la vida. En aquell moment va tenir una revelació: la seva Art, que era un sistema filosòfic per convertir els infidels al cristianisme.Després d'això va começar a escriure llibres del "Bon Cristià" con explicava tots els requisits per ser un bon creient en llatí, català i àrab.
Se li atribuiexen a prop de 250 obres entre elles sermons, cartes, proverbis, manuals didàctics, poesia, autobiografia, narrativa i tractats científics, filosòfics i morals.
A més de fer un treball de conversió sent escriptor, també fa coses com el Monestir de Miramar, amb l'intent de "crear" els màxims cristians possibles.
Va viatjar pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, alternant els seus viatges amb estades a Montpeller, Gènova, Roma, Mallorca i París, on dicta Vida coetània (1311)
Tenim proves de que Ramon Llull va ser el primer prosista que va escriure en català (llavors llengua vulgar) les seves obre filosòfiques i cultes.
Va morir a Mallorca l'any 1316 (als 84 anys).
5.2 OBRES
- Desconhort (1295)
- Cant de Ramon (1300)
Com a prosista:
- Llibre d'Evast e Blanquerna (1276-83)
- Llibre d'amic e amat (1276-83)
- Llibre de contemplació en Déu (1271-74)
Inicialment va ser escrit en àrab, tot i que només es conserven còpies en llatí i català.
- Llibre de l'ordre de cavalleria (1274-76)
Manual cavalleresc, per fortificar la moral cristiana dels cavallers.
- Llibre de doctrina pueril (1274-76)
Llibre que ensenya el simple cristianisme.
Aquest és un fragment del llibre "Llibre de Evast e Blanquerna"
En la forest per on anava Blanquerna havia un castell molt forts, lo qual era d’un cavaller, lo qual per la força del castell e cor era forts de persona e sabia molt de fet d’armes, era molt ergullós e feïa moltes d’injuries a tots aquells qui estaven entorn sa encontrada.
Un jorn s’esdevenc que·l cavaller, tot sol en son cavall, guarnit d’aquelles armes que havia acostumades a portar, féu asalt en un castell que era d’un dona que havia molt bella filla. Ventura fo que lo cavaller atrobà la donzella fora les portes del castell, ab d’altres donzelles; e pres aquella e·n lo coll de son cavall la posà, a força de la donzella e de totes les altres, e entrà-se’n ab ella en lo gran boscatge.
Gran fo lo so e l’encalç qui fo fet al cavaller per ço que li tolguessin la donzella. Dementre que lo cavaller la se’n portava, la donzella plorava e cridava molt fortment. Un escuder qui seguia lo cavaller atès lo cavaller e combaté’s ab ell; e lo cavaller nafrà e enderrocà l’escuder, e aucís-li son cavall, e tenc sa via ab la donzella envers son castell.
Segons que ventura menava Blanquerna per un lloc e per altre, per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blanquerna s’encontraren. La donzella plorava e cridava, e pregà Blanquerna que li ajudàs; mas Blanquerna considerà que son poder corporal era frèvol contra lo poder del cavaller, e per açò cogità con ajudàs a la donzella ab fortitudo, caritat, qui són forces esperituals.
Libre de Evast e Blanquerna. Edició de Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1935-1954, 4 v. volum II, llibre II, capítol L, ps. 253-254.
La veritat que no ho he acabat d'entendre del tot, però si he entès el que diu la història, no he pogut llegir res entre línies.
Blanquerna anant pel bosc, es va trobar un castell d'un cavaller que, per les seves dimensions, el cavaller devia de ser molt cregut i orgullós. El cas és que un dia, el cavaller va sortir en busca d'una donzella que li agradava molt, preparat per lluitar per ella, quan la veu que està fora del seu castell amb unes amigues. Ell la rapta i se l'emporta cap el bosc. Un escuder que seguia el cavaller, el va encarar i van lluitar. El cavaller va vèncer l'escuder i va endinsar-se més al bosc, quan es va trobar amb Blanquerna. La donzella plorava i demanava a Blanquerna que l'ajudés, però ella tenia por del cavaller perquè tenia més força que ella, i resava per què Déu l'ajudés.
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850 (Biografia)
http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/fra/fragments/140/7/0/5/classics-medievals/ramon-llull.html (Fragment)
